dijous, 31 de gener del 2008

El DELTA


Aigües de l'Ebre
veuen les llums primeres
tumultuoses.
Enriqueixen la terra,
al mar retornen lentes.

diumenge, 27 de gener del 2008

dimecres, 16 de gener del 2008

La savina que hauria volgut conèixer
(Juníperus thurífera )


Si les guies turístiques haguessin estat més explicites, la nostra excursió a Chirivel (Almeria) per veure una “Sabina Albar” mil·lenària, ens hauria regalat el plaer de poder-la admirar. Si els indicadors sobre el terreny haguessin estat més ben posats, hauríem encertat en els encreuaments dels camins. Si pel camí haguéssim trobat algun pagès o masia, hauríem pogut preguntar si anàvem ben encaminats. Si la llarga caminada no ens hagués fet defallir, hauríem tingut forces per a continuar buscant-la. Si el sol no hagués
donat pas al crepuscle, no ens hauríem vist obligats a abandonar el nostre desig, hauríem pogut descansar sota la seva capçada fresca i acollidora, tal com diuen, per aquelles terres, que ho fan els ramats.

dimarts, 8 de gener del 2008

EL FIL DELS RECORDS

El fil al què al·ludia aquell pensament, que a vegades la feia retornar a la seva adolescèndia, estava nuat en una recomanació que un dia li va fer la seva mestra.
Sovint, la mestra a la classe feia una pregunta que ella recordava molt bé: -Quin treball us agradaria fer quan sigueu grans? Les alumnes contestaven sincerament.
-Jo voldria ser traductora.
-Doncs, jo voldria ser pintora.
-Jo, voldria ser infermera.
-Jo dependenta.
Així fins a vint-i-cinc respostes, que la mestra retenia a la seva ment, a fi d'oferir una frase encoratjadora a cadascuna davant la dura tasca d'estudiar.
-Laura, per ser traductora cal estudiar idiomes.
-Noelia per ser dependenta...
No va encaixar gaire bé la recomanació que la mestra li va fer. Li va semblar que la mestra no sabia ben bé que dir. Allò li va doldre molt, perquè ella volia ser dependente de una botiga de "TOT A CENT", no perquè era una feina fàcil que no demanava cap mena de preparació especial, sinó perquè en aquelles botigues s'ho passava molt bé, quan hi anava amb la mare, remenant tot el que hi havia.
Després, de gran, d'aquell desig se'n va oblidar i professionalment va seguir per un camí molt diferent del que havia manifestat aquell dia a la classe. Ah!, però del sentiment que en el seu interior va despertar la resposta despectiva de la mestra se'n va recordar tota la vida. I..., sense ser-ne massa conscient, perquè mai va voler-s'ho confessar, potser va ser el rau-rau interior que li va despertar aquella resposta, el què la va estimular a lluitar per arribar fins a on havia arribat.
I va ser aquest fil personal al què va fer al·lusió, en començar la seva conferència davant d'un col·lectiu de docents de diversos països, per recordar-los l'important paper que tenien davant dels seus alumnes.