ETERI

Amb la mirada buida, perduda enllà dels finestrals on els rogencs dels troncs parpellajaven entre els verds de les plantes enfiladisses.


Les puputs picotejant entre l'herbei.

Els esquirols furgant la terra.

I el temps absent del pensament.

L'ànima se li assadollava del tot i del no res.